Terra Lìbera, est nàsciu su giogu de mesa chi contat sa stòria de Sardìnnia.

Is passionis si scoberrint, si mandant ainnantis e a bortas podint benni a essi cosas cuncretas diaderus. Candu de una bidea ndi nascit una manera noa de imparai e connosci sa stòria passada nosta, s’importàntzia est siat sociali siat culturali, duncas giuat a totu sa sociedadi.

Terra Lìbera nascit de sa passioni de Iroxi Scanu po is giogus de mesa e amostat comenti si podit imparai, spassiendusì, sa stòria de sa Sardìnnia.

“Terra Libera est nàscia gioghendi a Risiko paris a calincunu amigu”, si contat Scanu, “ si seus domandaus: poita no feus unu giogu chi chistionit de sa stòria de Sardìnnia? Po cumentzai apu studiau unu sistema de giogu chi andessit prus ainnantis de s’annullamentu de is nimigus (ùnicu sistema de arrelata intras de is giogadoris in Risiko), e chi podessit amostai temàticas socialis diferentis. Is giogus depint tenni una lògica firma, tocant studiaus e provaus. Me is ùrtimus annus, pustis de medas provas, seu arrennèsciu a mudai in giogu sa stòria socio-econòmica de Sardìnnia”.

Su giogu imoi est in fasi de prova e est stètiu prototipau cun sa tènnica de fabricatzioni digitali gràtzias a sa bursa Generazione Faber otènnia de Sardegna Ricerche, me innui Scanu at imparau is tènnicas po torrai a fai de sei calisisiat giogu de mesa. Aici, at pòtziu imprentai in 3D, partis meda de su boardergame, siat in su FabLab de Pula siat in su Cesp de Nùgoro. “Imoi”, si narat Scanu, “seu acabendi is ùrtimas cosa de is arrègulas e de sa fabricatzioni. Seu finsas circhendi unu laser cutter chi m’agiudit a imprentai prus a lestru is partis. In Sardìnnia, po cantu ndi sciu deu, no s’agatat una editoria de giogu. Creu chi siat lòmpia s’ora de aconciai custa genia de strobus sustantziosus de s’economia sarda, e s’ùnica manera est, su de fai innoi etotu is cosas chi si serbint e circai de nci-ddas portai aillargu. In custu sensu, sa fabricatzioni digitali agiudat a abasciai calincunu strobu de innoi.

Una curiosidadi de Terra Lìbera est sa possibilidadi de giogai in tempus antigus diferentis. Sa versioni chi fra pagu at a bessiri, permitit de andai de s’edadi nuràgica a sa de is Romanus e est stètia fata finsas poita chi is piciocheddus de sa scola mèdia nci provessint. Funtzionat aici: is nuraxis funt is pedinas chi arrapresentant sa populatzioni e cuncurrint a otenni certus obietivus socio-eonòmicus, arregulendi sa sienda e arrebellendisì candu funt fatus scraus.

No spàciat innoi. “Custu est su primu passu”, scòviat Scanu, “de unu progetu prus mannu chi iat a bolli contai sa stòria de totus cussus logus chi s’incràrant in su Mediterràneu”. Terra Lìbera si presentat duncas comenti a su modellu chi s’at a imperai po is giogus chi ant a benni e chi ant a chistionai de sa stòria de sa Sìcìlia, Còrsica, Catalogna e àtèrus. “Po custu”, at scoviau Scanu in Facebok, “in su 2016, prus de produxi e bendi terra Lìbera, apu a fai is protòtipus de un’àtras dexena de giogus cosa mia, e cumbidu a totu is chi bolessint pubricai su giogu chi apu imbentau deu a mi cuntatai aici chi deu ddus potza agiudai a fai cuncretu su disigiu insoru”.

Furriau in sardu de Tiziana Furcas e torrau a castiai de Ivo Murgia