Manuelle Mureddu est nàsciu in Nùgoro in su 1980.  Scriit fumetus, lìburus e disènniat. Est stètiu su primu a pubricai stòrias scritas e disenniadas in sardu. S’est ispirau a is stòrias antigas de is nuràgicus, de is annus de is giugis e de is annus de oi. At disenniau medas contus pubricaus de editoris connotus, Arbarèe – Contos de sa Terra de s’Arbore.

At studiau in Roma, in sa scola internatzionali de fumetu e spaciaus is stùdius si nd’est torrau a domu sua, in Nùgoro, innui est faendi cursus de disènniu po is piciocheddus e at incumentzau a traballai cun su MAN.

In su mesi de martzu, pròpiu in su MAN, at promòviu, apustis de s’atentau de Parigi, Deo soe Charlie, impari a Alessio Spataro e Bruno Olivieri. No mi fiat mai incapitau chi unu diretori de museu mi tzerriessit po cuncordai un atòbiu a sa sola. Depu nai ca sa cosa est pràxia meda a sa genti, prus che totu is fainas de sa sàtira cun is piciocheddus. Eus circau de ghetai lentza e de fai connosci is cosas chi no si sciiant ancora.

Mi iat a praxi a chistionai cun Manuelle in sardu, poita issu no sceti ddu fueddat beni, ma disènniat finsas is fumetus in sardu. Deu unu pagu ddu cumprendu ma no seu bonu a ddu chistionai.

Càstia ca sa curpa no est sa tua, mi at nau, no ti dd’ant imparau, est làstima. Creu ca siat stètiu unu sbàlliu mannu a no imparai su sardu in scola a is piciocus/as, poita at portau a lassai a perdi una cosa manna. No s’agatat in su mundu una lìngua lìbera chi no siat arreconnota ufitzialmenti. Sa stòria de sa lìngua sarda, su spàssiu paris a s’imparu no s’agatàt, est po cussu ca dònnia tanti fatzu atòbius po chistionai de sa stòria de su disènniu in Sardìnnia.

Sa prima cosa imprentada est stètia Lacanas, chi chistionat de paristòrias e contus de stòria Sarda.

In su 2013 est bessiu Oi Mama, unu lìburu chi m’est costau meda s’at scoviau Mureddu, ma mi seu finsas spassiau. Is stòrias contant is strobus de sa vida; cincu stòrias de is arrefrigadas chi biveus, de personis chi fatu-fatu no scint anca tirai, stòrias de umilidadi, stòrias piticas, chenza ‘e importàntzia, chi pertocant a totus poita ca chistionant de sa genti comuna.

Deu seu un’ òmini, unu chi contat stòrias, e sa manera mia de ddu fai est a disenniai fumetus. Apu sceti circau una sceda a s’abisòngiu miu de fai is fumetus chi apu a ai bòfiu ligi e chi apu dèpiu maginai poita no s’agatànt ancora.

S’ispiratzioni mi benit ligendi àterus lìburus. Lèbius nci passamus in sa terra, de Sergio Atzeni est stètiu comenti a unu trenu chi mi nc’est passau apitzus e tandus apu cumprèndiu comenti si depint fai is cosas.

Su traballu miu est su de scriri stòrias disenniendi. Dongu atentzioni meda a su chi fatzu, no mi cuu apalas de annomìngius, ma firmu dònnia cosa cun su nòmini miu, de is traballus po is siendas a cuddus imprentaus, comenti a su paperi de pràstica VIR po Lìberos. Mi incapitat dònnia tanti de fai letzionis de stòria de is màginis e de s’identificatzioni artìstica.

Manuelle Mureddu portat unas cantu bideas in conca, ma po imoi no ndi bogat fueddu. Est acanta ’e bessiri unu lìburu nou po is 100 annus de sa Brigata Sassari disenniau de Manuelle. M’intendu de fai parti a sa classi de is traballadoris, poita una cosa est a si crei artista, una àtera est a bivi in su mundu, a si campai. Po cussu apu detzìdiu de traballai a custu lìburu mancai sa cuscièntzia mia de sardu mi nerit àteras cosas, ma aici e totu portu beni in conca ca seu unu traballadori.

Su 28 de abrili, po Sa Die de Sa Sardigna, po chini est in Casteddu, dd’at a podi biri in sa Fiera de Sardìnnia impari a su cantanti Diablo, innui at a disenniai ananti de sa genti.

INSERITO IN:

• Da tutti i Circuiti
• Sardex
• Scritus sardus

Tag:

• Manuelle Mureddu