Eloi est su primu capìtulu de su progetu discugràficu de Arrogalla po S’ardmusic.
Eloi est su primu capìtulu de su progetu discugràficu de Arrogalla po S’ardmusic.
Nc’est unu fueddu chi, prus de is àterus, si permitit no sceti de contai is tempus de oi e sa manera de biri e maginai su mundu, ma finsas de ddu contai e ddi donai unu sètiu in su traballu chi faeus dònnia dii, prus de totu chi seus chistionedi de arti creativa. Su musicista e cumponidori Frantziscu Medda, in arti Arrogalla, fait de sa sperimentatzioni su sinnu de fàbrica cosa sua.
IS, de su discu “Eloi” ùrtimu traballu musicali de Arrogalla, fatu po is 10 annus de sa ticheta discugràfica S’ardmusic, cun su management de Altrove e impari a EjaTV e su Museu Nivola, est stètiu presentau in Orani su 13 de làmpadas.
“Seu traballendi a custu prugetu de duus annus, chi bolit èssiri unu tributu a s’artista Costantino Nivola e a Sergio Atzeni. S’ardmusic est sa prus importanti ticheta sarda de mùsica chi spàinat world music e jazz, est una ticheta chi at firmau is traballus mannus de Andrea Parodi, Elena Ledda e Mauro Palmas e de grandus artistas de sa scena jazz e world music, natzionali e internatzionali. Pròpiu de su manixu de una cantzoni de Elena e Mauro, Mortu est Nostu Sennori, est nàsciu su remix chi si narat Eloi, presentau in su logu me innui est stètiu fatu su vìdeu, su Museu Nivola, paris a Tore Cubeddu (EjaTv), Luca Zoccheddu (Altrove), Michele Palmas (S’ardmusic), Davide Mariani (CURL – Universidadi de Tàtari) e Giacomo Casti”.
Sa sperimentatzioni est fata de su misturu de unu produtu musicali nou in d-unu logu comenti a Orani, ma marcau de sa contemporaneidadi de su museu Nivola. “Apu pigau cosas e cantzonis de is discus de Mauro Palmas e Elena Ledda, manixaus in tres maneras, unu acanta de sa curtura hip hop, unu acanta de sa mùsica contemporànea eletroacùstica, s’àtera acanta de su dub, faendi una post-produtzioni live. Custu ùrtimu est una manera de fai mùsica nàscia in Giamàica me is primus annus ’70, no est unu generi de mùsica, ma una manera de s’acostai a sa mùsica cun calisisiat materiali. Is arrèxinis mias funt hip hop e sa mùsica traditzionali sarda, ma finsas sa dance music chi ascurtu de is annus ’80. Tengu identidadis diferentis e sonu is cosas chi mi arrapresentant. Deu pensu ca dònnia sonu siat normali. S’originalidadi primas e sa sperimentatzioni chi ndi arribat apustis, funt fatas de sa partecipatzioni a unu generi mùsicali cun materialis e identidadis chi donniunu nci ponit”.
“Is nòminis de is cantzonis ndi-ddus eus pigaus de su lìburu de Atzeni Lèbius nci passamus in sa Terra, sa bidea est stètia sa de ndi bogai aforas sa mediterraneidadi de su traballu, chi tenit apuntu unu tretu internatzionali ma meda locali. Nivola at fatu unu traballu mannu apitzus de is Deas Madre de is sardus, chi ia a definiri contemporàneu e modernu. Po custu, sa mùsica cosa mia, giogat cun sa sperimentatzioni de linguàgius, contaus in manera fàcili e lineari, ma finas delicada.
Po mei est de importu mannu a s’acostai in manera sperimentali a is artis, e su fatu de cuncordai Eoli aintru de su museu Nivola est po mori de custa arrexoni.
Ma no est totu, in cantieri nc’est finsas sa tesi de làurea cosa mia apitzus de su paesàgiu sonoru de sa Sardìnnia, su discu Dub Versus paris a Giacomo Casti e Marcellino Garau e po ùrtimu seu collaborendu cun Chiara Murru a unu progetu chi si narat KOI, de baddu contemporàneu in situs archeològicus paris a badderinus chi ant a imperai màscaras de is Mamuthones.
Furriau in sardu de Tiziana Furcas e torrau a castiai de su Portalitu de sa Lìngua Sarda de sa Provìncia de Casteddu
Foto de Sara Deidda